RECOMANEM

Octubre, castanyes a la Plaça Major!

Quan és temps de menjar castanyes,
La castanyera, la castanyera,
Ven castanyes de la muntanya
A la plaça de la ciutat.

 

La camisa li va petita,
La faldilla, li fa campana,
Les sabates li fan cloc-cloc
I en ballar sempre gira així...

(Cançó popular)

 

Passant pel Portal de l’Àngel, únic portal dels tres que donaven accés a la vila medieval, i baixant pel carrer de la Font, arribarem al centre del nucli antic de Guissona, la Plaça Major.

Coberta per dues de les seves quatre cares, aquesta plaça acull gran part dels actes que es celebren a la vila durant tot l’any. Cases senyorials, grans balcons, l’església de Santa Maria que s’enlaira monumentalment en una altra de les seves cares... cada racó d’aquest indret mereix el seu moment d’atenció.

Podem descobrir en una de les seves cantonades una placa tan curiosa com aquesta:

En una altra de les cantonades, coberta, hi ha aquesta bonica sortida cap al carrer de la Font:

Si ens situem al centre de la plaça, podem fer un tomb de 360 º amb tota la tranquil·litat, donat que el trànsit rodat no està permès per l’interior de la vila. Aquesta decisió, que es va prendre pel consistori l’any 1913, s’ha mantingut fins avui,  preservant el nucli antic de molt desgast.

 
En una altra de les cares de la Plaça es presenta, majestuosa,  la Col·legiata de Santa Maria, església d’estil neoclàssic (s. XVII-XVIII), edificada sobre una església romànica del s. XI. Cal destacar-ne, a l’interior, el retaule d’estil barroc salomònic dedicat a la Verge del Claustre, patrona de Guissona, Mare de Déu molt venerada a la vila.

Val a dir, que aquesta plaça és molt emprada per famílies amb nens petits, donat que tenen un bon espai per córrer sense perill (i sense poder-se “escapar” fàcilment).  Altrament,  moltes actuacions que es fan al poble tenen aquí el seu punt de trobada.

Qualsevol època de l’any és bona per veure aquesta plaça: a l’estiu, pel Mercat Romà i la Festa Major, a la tardor, per la castanyada, a l’hivern, la cavalcada reial i a la primavera, les Caramelles.

Així, doncs, us animeu a conèixer aquest racó de la vila de Guissona? Podeu començar aquesta tardor: el proper 31 d’octubre per la tarda, castanyes calentetes!!!!!!

_________________________________________________________________________________

TEMPLE PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE GUISSONA

El temple parroquial que avui tenim és, o quan menys ho podem suposar, la quarta edificació que a Guissona s’ha construït. 

I - En documentació manuscrita s’han trobat documents que diuen que l’any 410, uns monjos de santa Magdalena de la Seu passaren a Guissona a fundar un convent del mateix orde de sant Agustí, al qual anomenaren de santa Maria. Fou el primer temple cristià que s’aixecà en aquesta comarca i, segons Eduard Camps i Joan Santaeulària, es creu que l’església d’aquest convent seria el niu i casa pairal del cristianisme de la vila.

II – Quan la invasió àrab, Guissona va ser destruïda (no se sap si en part o del tot) i entre els edificis enrunats hi havia aquesta església. Reconquerida Guissona pels cristians,  el cronista de l’orde de sant Agustí diu que el comte de Barcelona Borrell II, l’any 975, la tornà a edificar a les seves expenses, com havia fet amb altres esglésies i monestirs de Catalunya, amb el mateix títol de santa Maria, al costat de la qual hi havia una altra església dedicada a sant Vicenç. Poc després, Guissona torna a passar a mans dels moros i l’any 1012, després d’un llarg assetjament, el que després fou sant Ermengol “prengué la vila i la tornà a perdre i, prenent-la per segona vegada, la feu passar a sang i a foc, no deixant-hi més que la torre dita de santa Maria”. Si això fos cert, hauríem de creure que el temple fou molt destruït perquè no s’hi fortifiquessin els moros, de manera que s’ha de suposar inutilitzada de moment per al culte.

III – Una escriptura de venda de l’any 1041 on diu que ja hi havia clergues, fa creure que la reconstrucció d’església i convent es va fer entre 1015 i 1041 però no se sap exactament la data. Altres pergamins documenten donacions a l’església de santa Maria a partir del 1060. A partir d’aquest moment es va reconstruint i agençant altars a aquesta església, especialment des que l’avui sant Ot, bisbe de la Seu, hi donà un gran impuls. L’altar major el consagrà sant Ot l’any 1098. Un any després, aquest mateix bisbe va dedicar i dotar l’església de santa Maria. 

Si dels dos edificis anteriors pràcticament no es coneix res, del tercer se’n sap alguna cosa gràcies a que al cambril de l’altar del Claustre hi ha un treball que ho mostraría. 

L’església estava envoltada per un claustre, sense valor artístic, on avui hi trobem la sagristia de la capella del Claustre i l’espai destinat al temple era força petit: hi havia dues parts, una formant capelles i l’altra era un passadís cobert de teulada.

L’any 1769, fem un gran salt en el temps, després de molt temps amenaçant ruïna, va caure la part de la capella del Roser, tot i que també eren moltes altres partes les afectades. En aquesta capella hi havia el santíssim sagrament, així que es fa traslladar de l’altar del Roser al de Nostra Sra. Del Claustre, on es va concentrar tot el culte. L’any 1770 es comunicà l’ensorrament al corregidor de Cervera, qui manà que es fessin algunes reparacions que, al no ser suficients, van fer que l’Ajuntament acudís al Reial Consell de Castella exposant l’estat lamentable de l’església, església que tenia la categoria d’insigne i secular església col•legial basílica, i sol•licitant ajut econòmic. A Madrid van demanar uns informes que s’havien d’elaborar  enviar i, en base a aquests, es prengueren certes resolucions que s’hagueren d’esmenar, retornar a Madrid per al nou vist-i-plau... I entre anades i tornades de la documentació, un altre gran esfondrament va tenir lloc. En aquell moment només es feien servir dues capelles donat el mal estat de l’edifici. 

Vist que els canals habituals per demanar ajuda no avançaven, i vist que l’església estava a punt d’esfondrament total, un  grup de persones, sacerdots i seglar, forjaren el projecte de fer una església nova, comptant amb la caritat i bona voluntat de moltes persones. Obtingut el permís del senyor bisbe, els encarregats de l’obra van emprar tot el necessari per tirar l’església a terra i fer-ne una de nova; estem a l’any 1776 i només han resistit les capelles del Claustre i la del Sant Crist.

IV – La primera pedra de la nova església, reedificada a base d’almoines i delmes, es posa el 08 de desembre de 1776, quan es celebrà un gran ofici. Els donatius econòmics es demanaven a qualsevol que tingués una mínima relació amb algú de Guissona i els donatius en espècies servien per alimentar els que treballaven de franc en la construcció. Gairebé tots els habitants de Guissona contribuïren a la reedificació d’una o una altra manera, tot i passar per moments molt difícils on es va estar a punt de deixar l’obra a mitges.

L’any 1800 veieren l’obra acabada i el 26 d’octubre es fa fer la festa de la consagració de l’església, amb moltíssimes persones de la vila i de fora de la vila, alguns vinguts de molt lluny, i es va adornar l’església amb draperies de diversos colors i quatre creus de pedra daurada col•locada a cada un dels angles de l’església.  A títol anecdòtic s’ha de dir que en aquell acte el bisbe va signar un decret pel qual prohibia col•locar bancs i cadires per a no treure la majestat del grandiós i esbelt temple i que tothom s’estigués dret o agenollat durant les funcions religioses.  Els altars varen ser fets de mica en mica i se n’aprofità algun de l’antiga església.

En quant al campanar....bé, això ja són figues d'un altre paner!!! Mereix una recomanació a part.

En l’actualitat,  un no entén la majestuositat de la neoclàssica església de santa Maria fins que no hi entra: una nau enorme, de grans dimensions, amb diferents capelles laterals i un gran espai per a la celebració, una importantíssima capella barroca del Claustre, amb la Mare de Déu d’estil romànic al centre, una àmplia sagristia i un munt de raconets (no visitables), església que comparteixen els fidels cristians i els ortodoxos, entenent la pluralitat que ocupa avui Guissona.

_______________________________

Situada al centre neuràlgic de la vila, a la plaça Major, la podreu visitar tots els matins de l’any, tot i que us recomano que en feu la visita guiada per no perdre-us-en cap detall. En aquest cas, haureu de contactar amb els companys del Patronat d’Arqueologia a través del correu-emuseu@guissona.cat o del telèfon 973 55 14 14.

Informació històrica extreta del llibre GUISSONA, d’Eduard Camps i Cava i Joan Santaeulària Pujol,  edició del mateix Joan Santaeulària, disponible a la biblioteca de Guissona (http://www.bibliotecadeguissona.net) .